Horta 4 – Girona 4

Crònica exprés: Quart empat aquesta primera volta en un partit disputat, obert amb alternances al marcador i amb un resultat just pels mèrits de uns i altres.

L’UE Horta va esgarrapar un altre puntet inesperat davant d’un Girona CH que momentàniament ocupa el 9é lloc de la general (principalment pels pocs partits jugats) i que de ben segur lluitarà a final de lliga per intentar accedir a la final a 4 . La gran compenetració i l’excel·lent forma física que sempre exhibeixen el converteixen en un rival molt dur (quan et penses que has driblat a un, torna a aparèixer davant teu).

Podríem dir que en general les defenses van prevaldre sobre els atacs. L’ordenació defensiva de l’UEH i els ràpids replegament del Girona van propiciar un partit sense masses contracops, amb atacs estàtics més o menys llargs i sense ocasions claríssimes de gol en una i altre porteria i amb uns porters força solvents. El marcador no va ser ni per uns ni per altres, alternances de principi a fi.

A destacar la forma física de l’UEH, (potser l’equip més veterà de la categoria) que va ser capaç de fer front al Girona amb les seves mateixes armes, un Tamayo que va agafant ritme i un equip que definitivament opta per passar-s’ho be i que comença a creure en les seves possibilitats.

Tot i això, sempre queda algun aspecte a millorar. Un contracop no és una sortida 2 contra 1 (o 3 contra 2) on qui porta la pilota xuta... aquesta setmana davant del Noia, si es produeixen  ocasions, provarem de triangular a veure si milloren els resultats...

 

Per cert, recomanem al Masdeu un canvi de xiulet o que hi posi una sordina per tal de mitigar el nostre mal de cap...

http://www.juliajardi.es/

Plantas Mijulian patrocina:

Millor jugador: Sito i Tamayo ex-aequo

Pitjor jugador: Sergi i xavi també ex-aequo.

Finalment al LouiSeVa tornen a vèncer els Stray Cats, la taula demanada i no reservada ens proporciona dues braves de gratix i ens caguem en el puto Camps i el país de merda que tenim...

bagul dels records (2)

En Josep Mª Barrachina, ens ha fet arribar aquesta fotografia.

Ens comenta que es d'una trobada de carrosses de l'any 1993.

Curiositats, deduccions i parides varies:

- Queda clar que el Caste i el Jusi han fet un pacte amb el diable...
- El Sebas ha deixat l'hoquei i ara es dedica al paddle.
- Hauríem de fer una colecta per resucitar el "paticoc"
- El Ramón no ha canviat l'estil de les seves ulleres en aquests 20 anys.
- Trobem a faltar el nostre delegat Sr Gibert.

Horta 7 – Voltregà 4

Crònica exprés: Bon partit per tots dos equip i victòria merescuda de l’equip local que va disposar del control del partit i del marcador des dels inicis.

Bones sortides al contraatac amb un rejovenit Juli com a passador i joanet, tamayo i àlex com a puntes de llança, amb “l’ajuda” de Nando Pujalte varen deixar un 3-0 a la mitja part. El filòsof de l’equip (j. Mir) va arribar a la mitja part i aportar una bona defensa a la represa. Dos golassos de Joan i àlex 5-0 donaren tranquilitat als hortencs.  

El porter local Nando (bona actuació durant tot el partit) durant els darrers 10 minuts va tenir un déjà vu de la pèssima actuació de l’any passar amb el Voltregà i va bramar en excés. Els seus crits i nervis no varen encomanar a l’equip que es va situar 6-2 a falta de 2min. Un espectacular gol del nostre jugador en ratxa Joanet  a una sola ma per darrera l’esquena  va eclipsar fins i tot al tranquil Pujalte fet que aprofitaren els grans jugadors del Voltregà (que ahir no tingueren el seu dia) per escurçar distàncies i deixar el definitiu 7 a 4.



Plantas Mijulian patrocina:

Millor jugador: Joan i Tamayo ex-aequo

Pitjor jugador: Nando Pujalte que l’hi pesen els turrons i el necessitem a tope.

A destacar:

La lliga de veterans (per què anomenar-la old league si ja te nom?). Apart d’aportar salut física i mental a gran part dels jugadors (sempre hi han contades excepcions), sol aportar germanor, rialles, converses i anècdotes de vegades molt interessants.

La d’ahir va ser especialment agradable, amb un sopar d’escàndol a l’Esquinica i entre comentaris típics sobre retallades, escàndols de trajos, canvis d’uniformes dels cossos policials i xoriçades similars, ens va semblar entendre que habitualment l’equip de la plana de Vic, sol desplaçar-se a les diferents pistes, tot l’equip plegat amb un sol vehicle tipus mono volum –furgoneta. Segur que la comoditat no deu ser la més òptima, però fent les corresponents parades arriben tots alhora sans i estalvis. D’aquests viatges imagino que deuen gaudir de milers d’anècdotes i incidents per tot el territori català, el que es segur es que aquest recomanable sistema de transport millora notablement el bon humor. Un bona lliçó de com fer economia, ecologia i afrontar aquests nous temps.



http://www.juliajardi.es/



Mollet A 7 – Horta 7

Crònica exprés: Treballadíssim i meritori puntet esgarrapat al poliesportiu de Can Fabregas, després d’un intens i disputat partit.

El Mollet A va començar demostrant perquè ocupa un dels primers llocs de la general, amb un joc ben trenat, ràpid i amb tocs de qualitat combinat amb una defensa individual força agressiva. Tant era així, que al cap de vint minuts el resultat era de 3-1 pels locals. Just quan en una sèrie de contracops ven llançats i definits per un inspiradíssim Juanpu, el marcador va fer un tomb fins a situar-se al 3-4 que romandria tota la mitja part.

Segona part tensa on el Mollet va portar la iniciativa al marcador però sense aconseguir posar la suficient distància per sentenciar el partit. De nou una bona defensa hortenca (sense perdre els papers en cap moment) i unes sortides ràpides al contracop van contrarestar el millor joc estàtic dels locals. Final d’infart on qualsevol podria haver-se endut els 3 punts però empat final que fa justícia a allò demostrar per ambdós equips.

Menció especial per ambdós porters, que si bé van encaixar algun golet inapropiat, els seus encerts van superar amb escreix els seus errors.

En resum: un partit maco, vibrant i disputat amb alternança al marcador amb resultat final just i que demostra de nou que aquesta lliga, és un plaer jugar-la.

El tercer temps: magnífic! ens van dur a can Bordas on ens hi esperaven unes magnífiques butis recent fetes, amanidetes i embotits de qualitat on vem fet el típic remember when “con los buenos amigos del Mollet”.

Plantes mijulian patrocina:

Millor jugador: Juanpu superant en un gol el hat-trick; ¿tetrabrick? (Broma robada al propi Juanpu).

Pitjor jugador: Alex (com dirien al mundodeportivo: desacertado...)

http://www.juliajardi.es/